A voltes tanque els ulls quan vaig en tren
i, quan els obric, estic per altres llocs en companyia
de gent tant diferent com tu i jo.
Les idees volen cada dia més de pressa
però els taxis, és clar, encara no.
Escolte missatges des del món sideral que s'aveïna,
baixe a la platja per vore eixir el sol
i desitge que els homes tinguen ales.

Volar, travessant núvols, del meu balcó directament al vostre
entre València i Madrid com un cometa encès
només per fer-me amb tu.

Que ens donen el trage que vola
per fer viatges per la terra
a la velocitat de les idees,
per viure al "nostre aire".

Per anar a la lluna unint les nostres ales
com ensenyava Peter Pam.

Que ens donen el trage que vola,
els cotxes i les motos han passat de moda
com a joguines de l'escola.
Que ens donem el trage que vola.
Jo de tu no em conformava amb altra cosa
que no fóra el trage que vola...